En favor de la Cup

 

Les converses de vegades han de ser fetes lluny dels micros

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

¿Què pot passar, si, a dia d’avui (darrera consulta, 24-11-2015) si la Cup no accepta investir a Artur Mas com a president. En la tessitura actual:

a) lenta però tangible progressió econòmica (per tant conservadorització de l’electorat)

b) eleccions estatals i llur onerosa campanya a tocar (i la conseqüent batalla per veure qui la té més grossa, és a dir, per comprovar qui pot pagar més fort al petit de la classe, el bullying, catalanofòbia o antisemitisme o com en vulguem dir) i

c) pressió social creixent en tot l’àmbit de l’independentisme, incloent-hi dins de la Cup (els mitjans de comunicació juguen un paper molt estrany: dementre que diaris i televisions (i majoria de ràdios i pàgines web) són molt hostils en la seva línia editorial, un seguit d’emissores (Rac1) o pàgines web (Elmón, Vilaweb) són molt consultades i influents). Els diaris, com La Caixa –atenció al paper que ha de desenvolupar l’entitat econòmica més important del país en un escenari d’asfixiament total de les finances, improbable però possible) juguen a la puta i   la ramoneta: oficialment són antiprocés, però permeten articles d’opinió a favor --que al cap i a la fi són els més llegit-- o s’anuncien en els mitjans més compromesos. És un inestable equilibri de ferro amb la balança lleugerament decantada cap a al dreta, per entendre’ns).

Ràpidament hom pensa en tres possibles respostes:

1.          Hi ha noves eleccions: la gent mostra un cert cansament (és molt difícil mantenir mobilitzat a tot l’electorat durant tant de temps --estem parlant de 4 anys, des de la primera manifestació) i el vot independentista davalla lleugerament. Seria llançar benzina al foc --recordem que hi ha una campanya electoral en daina--, els mitjans oficials (pràcticament tots els de gran abast) traurien pit i es donaria la raó als que sostenen la insofrible cantarella --quatre anys llargs després- del souffle.

2.          Junts Pel Sí recupera vots que havia cedit per la seva esquerra a la Cup. Dintre de Jps hi ha una reorganització més dretana --amb la inclusió de les  restes d’Unió Democràtica-- en la qual Erc, els procedents del Psuc i les forces d’esquerra (inclosos Òmnium i l'Anc) perden pistonada com a lògica reacció a la pressió exercida fins llavors per la Cup en mateixa direcció però sentit oposada. I

3.          La Cup aguanta --o fins i tot augmenta, cas poc plausible, tal com estan les coses-- i Jps fa un bon resultat però no suficient. Som al cap del carrer i cal tornar a fer eleccions. Amb la broma, van passant els mesos --els anys, per fer justícia-- i continuem sense govern i sobretot sense rumb (això tan bonic i sionista de “full de ruta”).

Per totes aquestes raons –“i d’altres que ara callo”-- potser que poséssim el matxo davant del carro i, ja posats, potser ens hi penséssim una mica que, a hores d'ara, tenim un país per fer: ¿no?