En favor de la Cup
 |
| Les converses de vegades han de ser fetes lluny dels micros |
¿Què pot passar, si, a dia d’avui (darrera consulta,
24-11-2015) si la Cup no accepta investir a Artur Mas com a president. En la
tessitura actual:
a) lenta però tangible progressió econòmica (per tant
conservadorització de l’electorat)
b) eleccions estatals i llur onerosa campanya a tocar (i
la conseqüent batalla per veure qui la té més grossa, és a dir, per comprovar
qui pot pagar més fort al petit de la classe, el bullying, catalanofòbia o
antisemitisme o com en vulguem dir) i
c) pressió social creixent en tot l’àmbit de
l’independentisme, incloent-hi dins de la Cup (els mitjans de comunicació
juguen un paper molt estrany: dementre que diaris i televisions (i majoria de
ràdios i pàgines web) són molt hostils en la seva línia editorial, un seguit
d’emissores (Rac1) o pàgines web (Elmón, Vilaweb) són molt consultades i
influents). Els diaris, com La Caixa –atenció al paper que ha de desenvolupar
l’entitat econòmica més important del país en un escenari d’asfixiament total
de les finances, improbable però possible) juguen a la puta i la ramoneta: oficialment són antiprocés,
però permeten articles d’opinió a favor --que al cap i a la fi són els més
llegit-- o s’anuncien en els mitjans més compromesos. És un
inestable equilibri de ferro amb la balança lleugerament decantada cap a al
dreta, per entendre’ns).
Ràpidament hom pensa en tres possibles respostes:
1.
Hi ha noves eleccions: la gent mostra un
cert cansament (és molt difícil mantenir mobilitzat a tot l’electorat durant
tant de temps --estem parlant de 4 anys, des de la primera manifestació) i el vot
independentista davalla lleugerament. Seria llançar benzina al foc --recordem que hi ha una campanya electoral en daina--, els mitjans oficials
(pràcticament tots els de gran abast) traurien pit i es donaria la raó als
que sostenen la insofrible cantarella --quatre anys llargs després-
del souffle.
2.
Junts Pel Sí recupera vots que havia
cedit per la seva esquerra a la Cup. Dintre de Jps hi ha una reorganització més
dretana --amb la inclusió de les restes d’Unió Democràtica-- en la qual Erc,
els procedents del Psuc i les forces d’esquerra (inclosos Òmnium i l'Anc) perden pistonada com a lògica
reacció a la pressió exercida fins llavors per la Cup en mateixa direcció però sentit oposada.
I
3.
La Cup aguanta --o fins i tot augmenta,
cas poc plausible, tal com estan les coses-- i Jps fa un bon resultat però no
suficient. Som al cap del carrer i cal tornar a fer eleccions. Amb la broma,
van passant els mesos --els anys, per fer justícia-- i continuem sense govern i
sobretot sense rumb (això tan bonic i sionista de “full de ruta”).
Per totes aquestes raons –“i d’altres que ara callo”-- potser que poséssim el matxo davant del carro i, ja posats, potser ens hi penséssim una mica que, a hores d'ara,
tenim un país per fer: ¿no?
